Pensant en veu ALTA...

Pensant en veu alta!
La classe d’avui m’ha fet pensar.... pensar en que crèia tenir clar què volia dir ser racista, però òbviament desprès de les explicacions de l’Enric sobre quins són els tres criteris per a considerar a una persona com a racista veig que em quedava curta! Potser és que jo també feia una lectura força reduccionista del tema: si fas un comentari racista > ets racista, si comets una agressió contra alguna altra persona d’una altra origen > ets racista! I si fas les dues cosesà és que ets super racista!!... potser sí que simplifico!. Lectura simplista que en ocasions m’havia generat cert “descol.loque” intern, si bé jo sempre m’havia definit com una persona “no racista”, en alguna ocasió m’havia descobert a mi mateixa escapant-se’m alguna frase feta o expressió que més aviat podrien donar a entendre tot el contrari... i jo em deia: però si jo no sóc racista!!!... o si??.
I tibant, tibant d’aquest planteig ( o confessió!), arribo a la reflexió de que més enllà de la intencionalitat d’aquests comentaris, conductes, etc.... una determinada lectura d’aquests comporta un impacte molt directe en l’altre. Si bé és cert, que la meva intenció mai ha estat la de ferir la sensibilitat de ningú altre amb aquests comentaris, en la realitat pot ser que això si que hagi succeït, i no només això, sinó que cap la possibilitat de que d’alguna manera molt inconscient he pogut estar contribuint a la consolidació d’alguns estereotips.

Què fem/què diem??--> ( conscientment/inconscientment----)--> cóm ho rep l’altre de forma individual -->i quin impacte té a nivell més social?

Si a vegades resulta difícil ( que no impossible ) controlar el que diem o expressem ( verbal o no verbalment ), molt més difícil és controlar el que l’altre rep? Aquí ens perdem en el plànol de la subjectivitat, possiblement ho rebrà en funció de moltes coses, de la seva experiència vital, del seu moment personal, de la relació existent entre nosaltres, del moment socioeconòmic en el que ens trobem, del que signifiquin aquestes paraules per ell i el que signifiquin per a mi,etc... I el possible dany que d’entrada sembla molt concret i molt focalitzat, es pt fer extensible a una esfera molt més àmplia i de molt més abast.
Perque les persones ens relacionem i això sovint vol dir que aprenem amb i de l’altre, el que l’altre ens transmet, el que veiem en i amb l’altre, el que creiem veure en l’altre .... el que nosaltres fem o diem, pot influir en els altres. I ara ja posats a divagar molt i molt, i utilitzant l’exemple del vídeo del Hiyab : què pot ser que interpretin els companys de la noia desprès de que la professora li demani que es tregui el mocador i aquesta entri a la classe sense? Que lo normal és que tot i que sigui musulmana no porti mocadors? Que tot i pertànyer a religions i països diferents no existeix cap diferència entre les seves cultures? I cóm pot ser que ho visqui la noia musulmana? Amb frustració, impotència, tristesa...? es podria arribar a sentir menyspreada? Discriminada?... i probablement puguem considerar que d’entrada la professora no sembla “racista”, però què es pot arribar a generar a partir d’un actuació com la seva?
Bé en definitiva el que vull dir ( per no donar-li més voltes i sintetitzant .... ) és que penso que tot i que per poder considerar a una persona com a racista necessitem d’unes determinades conductes, reforçades per unes determinades actituds i per una doctrina concreta...... el DANY a l’altre pot donar-se amb l’aparició de qualsevol d’aquests tres ítems per si sols.
Bé, potser aquestes línies semblin caòtiques i poc clares, però sovint quan un pensa ho fa de forma desendresada, un pensament atropella a un altre, i a vegades ens acabem perdent...i aquest és el risc que assumeixo quan em decideixo a pensar en veu alta! Però l’altra cara de la moneda és que sovint, escriure a l’hora que pensem aporta una versió menys censurada i per tant més arriscada de les nostres reflexions!

Seguirem pensant-hi!