IDENTITAT INDIVIDUAL

Tot i que una mica tard, per no variar, m’agradaria respondre a una de les preguntes que l’Enric va llençar a una de les primeres classes quan jo encara no m’havia incorporat al grup. Si no he entès malament em sembla que l’Enric va demanar a la classe quina crèieu que seria l’opinió de la gent si els preguntessin si pensàvem que les cultures eren comparables. Doncs bé m’agradaria recuperar els apunts sobre les diferents tes. Sobre la promoció i abordament de la diferència per tal d’enllaçar-ho amb aquesta pregunta.

Teories sobre la promoció i abordament de la diferència:

1. TEORIA DEL DÈFICIT: La diferència és vista com un obstacle, una mancança que genera desigualtats. Cal compensar aquestes diferències.
2. TEORIA DE LA RIQUESA: La diferència és vista com un guany, Des d’aquesta teoria es defensa que la diferència es una riquesa que s’ha de protegir.
3. TEORIA DE LA TRANSFORMACIÓ: La diferència és vista com una oportunitat de crear ponts i contrastos. La diferencia t’obliga a qüestionar premisses del teu propi model.

Quina seria l’opinió de la gent si preguntéssim si creuen que les cultures són comparables?
No sé de quin percentatge es tractaria però estic segura que hi hauria qui tindria clar que NO, NO SÓN COMPARABLES. I possiblement ho diguessin des d’un posicionament etnocentrista, considerant que cap cultura és comparable a la seva, perque cap cultura és lo suficientment bona com per ser comparada amb la pròpia. Tot i així en la pràctica real si que penso que les cultures es comparen, i això em semblaria genial si es fes des d’un “comparar en positiu”, però sovint es fa des de la negativitat. Es compara en termes de “cultures desenvolupades i cultures que no ho estan”, amb actitud despectiva o fins i tot des de la llàstima i la compassió, com si no hi haguessin mancances ( dèficits ) o coses a qüestionar en cada una de les cultures! Moure’ns en termes absoluts : bo-dolent és perillós, promou el rebuig, tot ha de ser relatiu, tot ha de poder ser qüestionat, tot ha de poder ser comparat en termes d’igualtat.
Tal i com indiquen les premisses necessàries per a les teories sobre la promoció i abordament de la diferència, cal admetre que existeixen diferents cultures i cal acceptar-les com a valor humà; per altra banda la diferència s'ha de treballar a nivell educatiu, social i polític.Personalment penso que allò ideal seria una mena de combinació entre la Teoria de la Riquesa i la de la Transformació. Si bé és cert que penso que cada cultura ha de ser valorada i considerada per igual, i que justament el contacte entre cultures possibilita el aprendre de i amb l’altre, no em sembla correcte que hagi d’haver una actitud proteccionista cap a aquestes, l’efecte d’aquest proteccionisme no és més que una coartació de les cultures que no fan més que augmentar els estereotips i els prejudicis cap a l’altre, i reforçar el “nosaltres versus els altres” resaltant sovint el que es considera com a negatiu de l'altre i reforçant lo suposadament positiu d'un mateix. ( En aquí m’agradaria obrir un parèntesi i rescatar de la psicologia social el concepte d’identitat individual. Des d’aquesta disciplina es planteja que la comparació, la categorització i la identificació són processos indispensables per a la construcció de la identitat individual. Així doncs jo em plantejo que la diferència és necessària i per tant quantes més possibilitats de comparació, categorització i identificació ....menys possibilitats de determinisme, no?, però per altre banda crec que és necessari que el procès de comparació provingui d'un pesament reflexiu i crític per no caure en estereotips. I és aquí on l'educació, la política i l'actitud social en general juguen un paper decisiu .)
En qualsevol cas, la riquesa prové del contacte i amb el contacte, i inevitablement amb aquest es desdibuixen les línies que delimiten cada una de les cultures que conviuen. Per altra banda perquè aquest contacte sigui veritablement ric cal que cada persona pugui repensar i qüestionar si cal algunes de les consignes i de les premisses d’allà on pertany. Fruït d’aquesta reflexió sorgirà un moviment, moviment que ratificarà el que ja hi havia, incorporarà les formes de l’altre/a o donarà lloc a una nova forma diferent i alternativa a les dues possibilitats anteriors. Allò important és que cada un/a de nosaltres tinguem la oportunitat de triar, triar quina és la opció que més ens aporta, que més ens enriqueix, en definitiva que més ens complau!